un Sant jordi diferent

Roses vermelles, així començava aquesta història. Qui ho anava a dir que per parar-me un moment davant una floristeria qualsevol, faria que em parlés de roses un noi que em canviaria la vida.

S'acaba d'esvaïr el sedant del meu cos i puc veure bé l'escena.
Ara jeu als meus peus un altre noi molt diferent. La seva sang ha tacat els llençols, el coixí i el matalàs. Ho mereixia.

No estic segura si ell sabia que les roses formaven part de la meva història amb en marc, o si eren l'enèssima (de fet l'última) mostra d'amor fals i hipòcrita que em mostraria, per intentar treure importància als blaus i marques que encara se'm veuen per tota la pell. Potser es pensaria que així m'oblidaria dels seus abusos.

Era d'esperar que s'acabaria tot així de tràgicament. Al cap i a la fí, és el que té la mafia, i per molt malnascut que sigui el meu pare, tinc una reputació a mantenir.

Deixeu-me que us expliqui: el noi de la floristeria, el Marc, tenia fama d'anar-se'n amb moltes noies diferents, i jo ho sabia. Tot i això, vam conectar d'una manera molt especial, l'escalfor que sentia dins meu només de tenir-lo a prop no l'he sentida per ningú més. Tan sols unes hores després de coneixer-nos ja ens estavem devorant l'un a l'altre. Aquell dia vaig entendre perquè s'havia guanyat el sobrenom de "drac"; el tatuatge del coll en realitat havia vingut després del nom.

Ens vam fugar junts. Fugint de tot, de la ciutat, del món civilitzat i sobretot de la meva familia. Evidentment no li va fer massa gracia al meu pare, i va mobilitzar el seu grup de desgraciats fent correr la veu que m'havia segrestat, i arrivant a oferir un lloc privilegiat a la seva banda en condició de "fill". Això traduït volia dir que li era igual que se'm tirés qualsevol com si jo fos una puta, amb tal de tenir-me controlada.

Alguns pretendents no ens arribaven a trobar, però els que ho feien morien a mans meves i del Marc, que era molt més del que aparentava a simple vista.

Durant un temps vam aguantar. Vam aconseguir fugir del país, evitant ciutats i viatjant per zones rurals, de vegades robant algun animal de bestiar per menjar.

Aleshores va arrivar en Jordi.

El Jordi no era com els altres. Tenia determinació i perseverancia... Era letal. El preferit del meu pare.

Un dia que teniem el campament en una cova ens va arraconar i va matar en Marc.

I ara el tinc aquí, mesos després. Dessagnant-se lentament i suplicant pietat.

Li escupo en un ull i li trepitjo l'estòmac. No penso ser la seva parella. No sóc una princeseta que el meu pare pugui casar amb el primer que vagi de cavaller salvador pel món. Li explico. Li faig repetir.

Després sec d'esquena a la paret. No he fet gaire soroll o sigui que tinc unes hores encara.

En aquell moment se m'acut que puc plasmar tots aquests pensaments en una carta, en un llibre, alguna cosa que em serveixi d'expiació i serveixi d'advertencia alhora. Per mí, pel Marc, per a la gent que fa veure que viu amb amor.